dimarts, 9 d’abril del 2024

PUIG DE N'ESCUDER - MIRADOR DE CAIMARI

                                               PUIG DE N’ESCUDER 
MIRADOR DE CAIMARI
(574 m)
(Comuna de Caimari)
(15.03.2024)
Situat als estreps de la Serra, just a la sortida de Caimari, sembla desafiar a tot el que passa pel seus costats. Alts i verticals penya-segats i poques vies d’accés, fan d’aquest puig un lloc poc visitat. És una muntanya plena de llegendes. Si han fet troballes de l’època almohade, que confirmarien un assentament islàmic.
TEMPS TOTAL: 4 hores 45 minuts
RECORREGUT: 7,290 km
DIFÍCIL
Un dia més o manco clar després d’un grapat de dies força complicats, son les condicions que ens acompanyaran a la sortida d’avui, pujar al puig de n’Escuder. Torre de vigilància natural i avant-guarda de la serralada.
Sabem que és intensa però curta. De camí cap a Caimari ens enredam contemplant la nostra fita d’avui. 
Son les 8,00 h. en deixar el cotxe, a la sortida de Caimari a Lluc, i començar la caminada.
Després d’una curta tirada per la carretera, anam pel camí dels Horts, just abans arribar al pont del torrentó, en que el camí gira cap a l’esquerra.
Just en front hi ha un botador, amb un indicador, que ens permet entrar dins l’olivar.
A l’altre costat seguim el tirany, senyalitzat, que va vorejant el torrent, fins arribar a la part final d’aquesta propietat, en que podem creuar el torrentó de sa Coveta Negra, per un pas habilitat. 
Saber a on ens hem d’adreçar és ben senzill. Abans de salvar el botador hem localitzat la paret de pedra que serveix de sosteniment a l’anomenat “pas des Caçadors”. També serveix de referència la ubicació de tres pins, més grans que la resta que els envolta. Aquest pas està situat just davall d’ells i aproximadament en el centre.
Després del torrent pujam per les marjades molt a prop del penyalar, seguint les estaques indicadores, ...
...fins arribar al inici del pas des Caçadors o de n’Escuder.
Son les 8,16 h. en iniciar la pujada pel que en el seu temps seria una escala, però que avui està prou malmenada.
A la zona entre-mitja es troba esbaldregat i en el seu tram superior, el més exposat, no és altre cosa que un estret passet de només una filada de pedres, però sembla prou resistent. També hi ha restes d’una vella corda, que no ofereix gens de seguretat.
Superat aquest pas, haurem de seguir pujant per una canal prou empinada, però ara ja sense sensació de perill.
Algunes instruccions recomanen anar a cercar els peus del pi que ens queda a l’oest i, des d’ell, envestir una nova pujada, en direcció est. La veritat és que noltros ho ferem així, però ens va quedar la sensació que es pot pujar per onsevulla. S’han de cercar les vies que resultin més accessibles o manco feixugues.
A tot això, les vistes cap a Caimari i el pla que envolta Inca s’han eixamplat tant que abastam a veure les muntanyes de Cura encara que el dia no és massa clar.
Anam a cercar sa cresta  que ens ha de menar al cim. Vorejam els penya-segats que pengen a nord-est, ...
...els que ens dona ocasió de noves vistes dels cims pròxims.
La garriga no és gaire esponerosa. Hi ha poca terra. Ens sorprèn, però, la grandària d’alguns pins, quines soques son tres o quatre vegades més gruixades que noltros.
En els redols on no hi ha terra, la roca és molt gratallosa. Resulta molt senzill caminar-hi. Tenen bones aferrades i no hi ha gaire perill d’una llenegada. Així mateix localitzem algun retall del que sembla un vell camí. No deixa de ser curiós trobar algunes filades de pedra compostes, en un entorn on hi dominen les grans roques. Segons avançam ens convencem més que son restes d’un camí. Cerca encletxes per encaixonar-hi algun graó o fa ziga-zagues per evitar alguna roca gran. Ens acosta als penya-segats per, amb un gir decidit, canviar la direcció i guanyar una mica més d’altura. Son bocins molt curts, dispersos i mals de seguir. També poden ser imaginacions nostres.
Pujam sense gaires presses, gaudint de les vistes que cada cop son més amples.
Caimari 
Selva, i al fons Inca
Després d'una petita plana, ...
...a les 10,00 h. arribam al cim.
Aquí dalt hi fa bon estar avui, la temperatura és ideal i la visió dels cims que ens envolten s’ho val.
Tomir, Maçanella, n’Alí, ses Bassetes, fins i tot Alfàbia. Molt més a prop nostre, els puig dels Albellons i el puig Nespler, ens mostren rutes ja fetes.
És un bon lloc per descansar i fer un cafetet. Des del cim no tenim bones vistes del Pla de Mallorca. És que no hi ha un únic cim. Son un petit seguit d’espadats, esmolats com a dents, i entre ells un planiol, amb generosa vegetació.
És des d’aquest planiol que, a les 10,35 h., anam a cercar el pas de baixada. Localitzar-ho és senzill. El tirany que hi mena està prou marcat pel pas d’altres persones. Acaba a una encletxa entre dues roques que ens aboca al cap damunt d’una ampla canal.
També està ben marcat el senderó a seguir. Hem de travessar aquesta canal i davallar uns deu metres, per arribar a una encletxa, ...
...a l’altre costat, que ens deixarà passar a una nova canal.
Aquesta segona canal és molt més empinada i te manco llocs per aferrar-s’hi. La travessam amb precaució i arribam a l’altre costat on, ...
...després de superar una curta pujadeta, arribam a un territori molt més obert i tranquil·litzador. De tota manera, no hem desaprofitat l’ocasió de gaudir d’amples vistes de la zona des Horts, puig de sa Creu, sa Mola, puig de sa Fita, etc.
Ara caminam molt més relaxats. Hem entrat dins el bosc, d’alzines i pins. La pendent no és gaire forta i el camí ens sembla molt més marcat. Hi trobam moltes fites, el que ens fa pensar si aquesta via també es fa servir per pujar al cim. Ens sembla molt més accessible.
Anam perdent altura i a les 11,05 h. arribam a una zona bastant més ample i planera. Passam entre dues roques que semblen xapades per l’acció del home i, tot seguit, arribam a un mur de pedra.
Devora ell, entre la fullaca del pi s’hi pot veure una filada de pedres, ben arrenglerades. S’hi han fet troballes de l’època almohade.
Un estudi arqueològic d’aquest indret detalla l’existència de les restes del camí d’accés (només una filada de pedres), del mur defensiu, del retall a les roques per facilitar el pas i una paret d’uns vint metres de llarg, un metre d’alçada i casi dos d’ample. Tot plegat sembla evidenciar que aquest cim tenia finalitats de vigia i control de l’accés a n’aquesta zona de la Serra de Tramuntana, important nucli resistent a la conquesta dels catalans.
Decididament, aquesta via d’accés al cim és la més ràpida i còmode.
A les 11,15 h. arribam al coll, conegut com a Pla des Puig de n’Escuder. A l’oest hi ha els Horts.
Noltros giram a est i davallam per una pista que ens mena, de manera suau i relaxada, entre olivars. Davallam seguint la pista. A sud hi tenim els cims de n’Escuder i a nord-oest la serra de Davant o de Baix.
A les 11,40 h. arribam a una barrera oberta, i seguim davallant.
Només cinc minuts més tard sortim al camí vell de Lluc.
Aquest camí ens fa voltar pel costat est de n’Escuder, el que ens facilita contemplar els penya-segats que l’envolten. Poc més endavant arribam a ses Rotes, conjunt de marjades que arribem als peus mateixos de n’Escuder, resultat de la necessitat d’aconseguir més terres de conreu per mor de la pressió del augment demogràfic del segle XIX. D’aquí neix la paraula “ROTA” de la rotura del territori per tal d’aconseguir el seu condicionament i productivitat.
Seguint aquest camí, i no massa més avall, passam pel “Còdol d’en Seda” o “Pedrolí des Gegant”. Sota un redol d’alzines ombrívoles i al costat del camí, destaca la gran roca, per la seva forma rodonenca.  
Segons una antiga tradició, els pelegrins, quan passaven per aquí, tiraven entre una i cinc pedretes en un forat que té (tenia, a la darrera turmenta es va esbaldregar) a la base i si l’endevinaven volia dir que tindrien bona sort...
També passam vora “Es Cavall Bernat” o “Sa Filosa de la Mare de Déu”. El nom alternatiu de sa Filosa de la Mare de Déu, s’associa a la llegenda que contava com la Mare de Déu filava per aquella zona i, quan sentia que s’acostaven els pelegrins corria a amagar-se a les coves del puig de n’Escuder. Una vegada va fugir tan ràpid que va deixar la filosa dreta on estava i, en tornar, enlloc de la filosa hi va trobar aquest penyal.
Son les 12,00 h. en deixar el camí vell, just després del Cavall Bernat, i per l’esquerra i pujar a la carretera a la Tercera Volta, i que seguim una estona, ...
...fins a la Quarta Volta, on trobam una barrera que salvam per un botador.
Només cal seguir el camí de ferradura sostingut per un petit marge que va guanyant altura.
Abans d’arribar al Mirador, el camí descriu uns revolts, escalonats, i acaba a diversos colls de tords.
Son les 12,14 h. en arribar al Mirador de Caimari, ...
...des d’on es poden gaudir de bones panoràmiques del Raiguer, el Pla i fins i tot les muntanyes de Llevant. Avui els dia està força enterbolit i les vistes no han estat massa bones.
Per baixar cal seguir el mateix caminoi, però atenció, als 5 minuts hi ha una desviació al costat oest, que baixa a traves del Coster, ...
...directament al carrer de sa Volta, i en un no res arribar a la carretera, a les 12,40 h., devora el km 7, a on hem iniciat el recorregut.
Ha estat un gran dia.
Selva/Sóller, abril 2024

dilluns, 22 de gener del 2024

SA MOLETA pels comellars de s'Home i de la Coveta Negra

SA MOLETA
COMELLARS DE S’HOME I DE LA COVETA NEGRA
Excursió circular per la Comuna de Caimari (Selva)
(05.02.2021)
El comellar de s’Home és una depressió situada als peus del puig de n’Ali, agafant el nom d’un penyal isolat, dit s’Home. La disposició aïllada del penyal i l’estranya forma és l’origen metafòric del topònim. En quant al camí de sa Coveta Negra, avui un camí carreter d’una notable factura, un tram del qual forma part del GR-222, fou encarregat a Cristòfol Barceló Vallori el 1933 per la comissió gestora de l’Ajuntament.
TEMPS TOTAL: 3 hores 30 minuts
RECORREGUT: 8,410 km
FÀCIL 
Plànol de la zona
Sortim des del mirador de ses Rotes, a la carretera de Lluc (Ma 2130), des de la primera volta, km 7,200, just passat Caimari.
D’aquí parteix un camí de carro, camí Vell de Lluc, més o manco en bon estat que va pujant suaument, ...
...passant per devora la penya del Cavall Bernat, origen de la llegenda de la filosa de la Mare de Déu.
Aquest primer tram discorre entre el puig de n’Escuder i el torrent de la Coveta Negra a l’esquerra, ...
...i la carretera a la dreta.
Després d’un tram escalonat, ...
...arribam a un zona ombrívola, amb el Còdol d’en Seda al costat esquerra.
Per a continuació creuar el camí de sa Rota de n’Esteve, continuant ran del torrentó, i un nivell més baix que la carretera, ...
...fins arribar al lloc conegut com sa Ferreria, just a l’alçada del km 9 de la carretera. Uns 15/20 minuts des de la primera volta.
Sense creuar la carretera, seguim el camí de l’esquerra que es dirigeix cap al pont de Son Canta.
Ben aviat deixam una barrera tancada amb pany a l’esquerra (89), i seguim dret, salvant una reixeta per un botador.
Just al costat hi ha una fita de sa Comuna.
A continuació segueix aquest camí fins entrar dins el llit del torrent, és un tram en que el camí ha desaparegut, ...
...i segueix per davall el pont, després del qual avançam entre la carretera i la paret.
Ben aviat torna comparèixer les restes del camí ...
...fins arribar a l’àrea recreativa de la Coveta Negra de la Comuna. Uns 15/20 minuts des de la Ferreria.
Sortim de l’àrea recreativa pel portell, situat a la nostra esquerra, caminant uns cent metres per la carretera, ...
...fins a la barrera d’entrada del comellar de s’Home
(just abans del km 10), que salvam per un botador al costat esquerra.
Seguim aquest camí en forta pujada, a trams formigonat.
És un camí de carro que va pujant pel centre del comellar compartint espai amb el torrentó, per a mesura que va guanyar alçada anar deixant el torrent a la dreta.
Les vistes se van eixamplant, amb n’Alí (1.038 m) sempre al fons, i sa Moleta (641 m) a la dreta.
Després d’un tram planer arribam a un creuer, a on seguim cap a l’esquerra, per un tram molt costerut (el de la dreta, amb escopidors, mor un poc més endavant).
Un poc més amunt el camí passa pel costat d’un curiós penyal conegut com s’Home, i que dona nom a tot el comellar.
Un poc més endavant, després d’una sitja, mor el camí de carro.
Ens trobam als voltants de la cota 560.
Després de la sitja, el camí passa a ser de ferradura, i segueix pujant per enmig d’una estreta canal, mentre es va enfilant, amb trams empedrats i marge de sosteniment, ...
...per després de passar pel costat del penyal del Socarrat d’en Buxeta, ...
...i d’una sitja, ...
...arribar al coll entre la Moleta i n’Alí, ...
...i a on hi ha un piló de pedra de la Comuna. Uns 50 minuts des l’àrea recreativa.
Cap al est tenim el cim de la Moleta (641 m), ...
...fins a on podem arribar fàcilment ...
...i amb més bones vistes.
Tornam al coll, des d'on seguim un tirany ben evident i trepitjat, est/nord-est.
Al principi baixa de forma més suau, fa ziga-zagues i sembla que hi ha restes de marget, netejat i condicionat recentment.
Després acaba per entrar dins el torrentó, i anar baixant de forma molt precipitada.
Així i tot trobam qualque tram un poc condicionat.
Després de passar pel costat d’una sitja...
...desemboca a un l’ample camí de carro, que seguim cap a l’esquerra, cap al centre del comellar de la Coveta Negra.
És un camí restaurat recentment que va baixant fent ziga-zagues, ...
...deixant a l’esquerra el caminoi de pujada al pas de n’Arbona, ben fitat, ...
...per a continuació arribar al GR 222, avui camí cap a Lluc. Uns 20 minuts des del coll.
Només ens queda seguir aquest camí per avall, fins arribar altre cop a l’àrea recreativa de sa Coveta Negra pel seu costat nord, ...
...un cop travessada la carretera per davall el pont. Uns 15 minuts des del creuer.
Seguint les indicacions del GR, vorejam pel costat esquerra l’àrea recreativa, i en suau pujada pel costat de la carretera,...
...passant pel costat de les cases de Son Canta, a on conectam amb el vell camí de Lluc.
A partir d’aquí tot serà baixada.
Aquest tram del camí, conegut com la Costa Llarga, conserva gran part del seu antic empedrat, encara que a la part baixa va ser restaurat fa uns anys.
Ben aviat arriba a la carretera, devora el km 9, redol per on hem passat al principi del recorregut, sa Ferreria. Un 15/20 minuts des de l’àrea recreativa.
Només ens queda desfer les passes pel vell camí per tornar al punt d’inici, ...
...al mirador de ses Rotes de Caimari. Uns 15 minuts des de sa Ferreria.
Selva/Sóller, gener 202