PUIG DES CASTELLOT
(694 m)
(10.02.2023)
Segurament durant l'època musulmana, fins i tot abans, la principal ruta per accedir a les muntanyes de Lluc, des de les terres d'Inca i de Selva, era pel llogaret de Binibona. Fins a tres fortificacions, perfectament alineades i amuradades, es Castellet, el puig Mitja i el Castellot, protegien tot el recorregut.
TEMPS TOTAL: 4 hores
RECORREGUT: 7,500 km
DIFICULTAT MITJANA
A les 8,00 h. del matí ens trobam a Selva. Plou. Teníem prevista una volta pel puig des Grau. Trobam que no és un bon dia per caminar per la muntanya. Decidim anar a berenar a Lluc. Mentre pujam, el temps sembla que es va aclarint. No plou i el cel és més clar. Començam a tenir dubtes.
A les 8,25 h. hem deixat el cotxe aparcat a l’entrada de la urbanització des Guix. Fa una fretada però no plou. No sabem cap on prendre però hem decidit anar a caminar pels voltants de Lluc. Entram dins l’alzinar i, després d’uns tres-cents metres en paral·lel a la carretera, arribam a un vell camí de carro, que el seguim cap a l’est.En suau pujada, ens mena a passar vora diferents ranxos de carboners ......i acabam arribant al camí que mena a l’ermita de Son Amer, que data del segle XVII.Passam vora la menuda edificació i, ......des del petit safareig seguint la canaleta, ......arribam a la font de s’Ermita.Seguim pujant pel camí que mena cap el coll Pelat però, uns dos-cents metres abans, al costat est del camí, hi arranca un sender, no gaire trepitjat. Ens plantejam la possibilitat de pujar al puig de ses Covasses. Son les 9,00h. Decidim seguir aquest nou camí, orientats a sud, que ens mena a voltar el puig Ferrer per la seva vessant oest. El sender és ben clar i ens mena, en suau pujada, cap a la cresta i coll que separa el puig Ferrer del de ses Covasses.En el darrer tram, aquest camí s’enfila una mica més empinat, a força de corbes, una damunt l’anterior i, ......finalment, arribam al portell que marca el canvi de vessant, conegut com la Barrera de s’Ermita.Aquí hi arranca un nou sender, antic i ben definit, que es veu clarament que l’han netejat no fa gaire temps. El coneixen en el seu tram final d’una anterior caminada, però no el seu traçat sencer. Sense cap dificultat mudam la nostra fita.Ara hem decidit davallar fins a prop de sa Rota de ses Figueroles i, si el temps es manté clar, pujarem al puig des Castellot. Seguir aquest camí no presenta cap dificultat. Allà on la garriga l’havia tapat, ha quedat ben netejat, però gran part de la caminada es fa per territori pedregós i no s’ha fet necessari cap mena de feina. El caminet es veu un tant primitiu però ben delimitat.Després de creuar un planiol, davalla decididament cap el clot de ses Figueroles. El sol és clar però no encalenteix gaire. Podem gaudir de bones vistes dels cims que ens queden a l’oest. Des Guix, des Grau, es Frontó, es Maçanella, etc. A les 9,50 h. arribam al camí que ve del pas d’en Bartomeu i mena cap a ses Figueroles. El seguim, pujant.Però hem decidit arribar fins el pou de neu que hi ha per aquí a prop. No és tasca senzilla arribar-hi. Està envoltat de marjades absolutament cobertes de garriga, argelagues i romeguers, a més de pins caiguts i carritxeres molt espesses. El pou no està en gaire bon estat i casi engolit pel bosc.En el territori que hem creuat per arribar al pou de neu hi ha un seguit d’arbres singulars per la seva grandària. No ens queda més que pujar al cim del puig des Castellot. Son les 10,00h. en deixar el pou de neu. Com que resulta tan complicat tornar enrere, per anar a trobar el camí, com seguir endavant entre aquesta garriga, ens decidim per lo darrer. Avançam per allà on ens sembla manco complicat i superant algun marget o paret seca, fins enllaçar amb el tirany que puja al cim del puig. És una pujada que es va complicant. Primer creuam una zona de pinar amb carritxeres molt espesses.Després la costa és més empinada i ens mena a pujar per una cresta, cap dret al cim, orientats a sud.En arribar just als peus de les penyes del cim, hem de caminar cap a l’est, seguint el senderó ben trepitjat, just pels peus de les penyes, ......fins arribar a una canal que permet pujar al planiol del capdamunt del puig.La pujada de la canal no és gaire complicada ni arriscada. Més o manco escalonada, amb carritxeres que ens ajuden a progressar.Un cop a dalt no ens queda més que caminar cap a l’oest, superant unes suaus costes i per un territori de roca no gaire complicat.Arribam al cim a les 10,30 h. però no ens hi quedam.Anam a un esperó, que queda una mica al sud, on hi ha una creu de ferro.És un bon lloc per reposar forces... i fer un cafetet. A les 11,15 h. reprenem la caminada.Hem de davallar pel mateix camí que hem pujat. El dia no acaba d’aclarir-se, però no sembla que vulgui ploure.La davallada per la canal és senzilla encara que no es pot badar.Ben aviat arribam al pinar i creuar la zona de les carritxeres és més senzill, ......perquè ara si que seguim el sender que ens mena cap el camí de ses Figueroles. Son les 11,45 h. en arribar al camí, i al coll de sa Rota, just a la vora de les restes d’un portell a la paret.Hem de seguir aquest caminet, pujant, que ens menarà per zones de roquissar prou desagradable. L’orientació es manté cap a l’oest, mentre anam vorejant la falda del puig de ses Covasses.Tornam a trobar un seguit de pins realment grans. La pujada resulta agradable. No és gaire feixuga i les costes son bones de superar. El caminet, que aprofita les encletxes entre el roquissar, en algun bocí és molt precari, però es veu molt trepitjat. Sense major problema arribam al pas d’en Bartomeu. Son les 12,00 h. El cel es manté clar i el sol ens arriba a estones, però la fretada no afluixa. A partir d’aquí la caminada és molt senzilla.Seguim el camí, clar i ample, mentre anam davallant entre el pinar.Així com davallant, el camí es va eixamplant.I uns vint minuts després arribam al coll de sa Batalla. La d’avui, hem comentat, és una mostra clara de l’essència de les nostres caminades. Hem començat el matí renunciant a la caminada. Hem canviat el pla tot just hem pensat que no plouria. I encara hem tornat a canviar de fita en pensar que el dia milloraria al llarg del matí. Pot ser és per això que fa més de setze anys que caminam plegats... o no.
Selva/Sóller, març 2023
